Contemple la filera de fum grisenc sobre el meu cap. S'embolica amb els meus cabells sense permís. Una llàgrima brolla d'uns ulls rogencs. Olor de vida. Olor de nosaltres.
Em serveixes un colpet mentre somrius. Quan dibuixes eixa línia corba i mig partida; ho sé: tot anirà bé. M'aprope el petit got de vidre verdós als llavis. El líquid em traspassa la llengua i m'arriba acceleradament a la gola. L'engolisc sense pensar-ho massa. Em crema l'estómac. Una gota rebel i freda se m'esgola per la barbeta, tallada pel vent gelat de l'hivern. No em molesta.
És el nostre ritual. Sempre la mateixa nit. El mateix dia de cada any. Les nostres galtes passen del blanc al rosat i del rosat al vermell mentre la calor augmenta sense indicis d'aturar-se. Fins i tot, note el vestit apegant-se-me a l'esquena.
Tornes a abocar una bona dosi de líquid fustós al meu davant mentre la xemeneia no ens dona cap mena de treva. Les xiquetes obrin els regals. L'àvia continua traient pastissets de moniato i altres temptacions embolcades de sucre i de torró. Tots parlen animadament i tu em dius "artista".
Marta Mas
03/12/2018
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada