Calaix de textos (i de versos)

Arribares com una tempesta d'estiu.  Sense avisos ni romanços.  Breu i intensa,  ho assolares tot.  Ningú t'esperava.  I jo,  menys encara.  Mullares els carrers i despertares l'olor d'humitat de les cases de pedra.  No vaig trobar paraigua suficient per a refugiar-me de tu,  de les teues dèries,  de la manera com sil·labejaves mots que no havia escoltat mai.  Tampoc no m'hi vaig resistir; vaig caminar sota la pluja. Com una gota ben freda,  regalimares per la meua pell coberta de tendreses oblidades.  Em refrescares dos segons per a escalfar-me tota una eternitat.  I de la mateixa manera que vingueres,  marxares i solament deixares el record d'una tempesta d'estiu en ple mes d'octubre.  Marta Mas 11/08/2019