Calaix de textos (i de versos)

I tu, amb el somriure amagat entre les dents, em fas renàixer els mots. Em sent -i em sé- capaç de mirar de front la llum del crepuscle. Acarone, de nou, la tebior de la matinada des d'uns llençols estrangers. Amb la cuirassa abatuda, dibuixant arraps que aixopluguen, la por fuig pels badalls de la finestra. Marta Mas 17/10/2019